L’homenatge a Tombatossals al Molí la Font

L’homenatge a Tombatossals al Molí la Font

Va ser l’any 1981 quan es va celebrar per primera vegada l’homenatge a la novel·la Tombatossals al Molí de la Font, de forma íntima, quasi anònima. Al final del porrat de les festes del 1981, un grup de persones, entre les quals es trobava l’ermità Josep Miquel Francés Camús, el doctor Josep Antoni Pradells Puig, el poeta Miquel Peris Segarra, la compositora Matilde Salvador i el periodista Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia, director del programa radiofònic Castelloneries. Però l’homenatge es va convocar públicament el 1982, quan es va incloure dins la programació de les festes d’octubre dela Germandat dels Cavallers dela Conquesta.

L’objectiu era contribuir a difondre un obra mai no prou reconeguda i divulgada, Tombatossals, la mitologia de Castelló creada per un llaurador lletraferit, Josep Pascual Tirado, i també reivindicar el Molíla Font com a parc natural públic. Cal recordar les significatives paraules de Quiquet de Castàlia en l’inici de l’homenatge a Tombatossals al Molíla Font celebrat l’any 1982:

Volem retre homenatge a una figura mitològica inexistent, volem commemorar un esdeveniment, la partida cap a la conquesta de les iIles, que mai no va passar, però la seua significació trascendeix  el fet material, per homenatjar i celebrar la memòria col·lectiva, la història i la cultura del poble de Castelló i dels seus Tombatossals de tots els temps, en un moment que necessitem de conscienciació especial per part de tots.

Vull recordar que l’acte està presidit per la nostra senyera, la del rei Jaume I, una bandera que ara està sent manipulada i que, per interessos polítics, no és oficial en la nostra terra. L’homenatge se celebra en la nostra llengua, la llengua que vam aprendre de les nostres mares, l’idioma en què es va escriure el Tombatossals, precisament quan s’intenta adulterar-ne la grafia, rebutjant les Normes de Castelló, amb les quals l’edició del Tombatossals va ser editada.

També cal ara unir veus i voluntats perquè les maltractades illes Columbretes i el mateix paratge del Molíla Fontsiguen declarats com a parcs naturals i zones d’especial protecció, per les seues especials característiques ecològiques.

L’obra de Pascual Tirado, publicada el 1930, ens acosta a les tradicions, les virtuts i els defectes del poble de Castelló. Del Tombatossals va nàixer, per exemple, l’opera còmica La filla del rei Barbut, amb llibret de Manuel Segarra Ribés i música de Matilde Salvador, estrenada al Teatre Principal de Castelló l’any 1943. Diversos personatges del Tombatossals apareixen en obres literàries com el Betlem de la Pigà (1978), o La conlloga (1978), de Miquel Peris.

L’homenatge a Tombatossals al Molí dela Fontconsisteix en la lectura d’un fragment de la novel·la de Josep Pascual Tirado, per part de Rafael Lloret o de Virgínia Porcar, el que fa referència al bastiment de naus pels components de la colla del gegant Tombatossals, els conqueridors de les illes Columbretes, que van partir del Molíla Fontun dia de sant Francesc, i que, de retorn cap al castell vell dela Magdalena, van pregar en l’ermita de Sant Francesc. Després es recita un poema de Josep Antoni Pradells, que és com una invitació a no abandonar les tradicions i a recordar cada any la celebració. Tradicionalment era Matilde Salvador, o una representant de la família de Josep Pascual Tirado, qui llançava a l’aigua un ram de llorer amb la senyera de les quatre barres, en record dels cavallers de Sant Cristòfol, orde fundada pel gegant Tombatossals. Tot seguit s’interpretala Marxade la ciutat, amb dolçaina i tabal, i l’acte acaba amb la invocació dels sants patrons dela Germandatdels Cavallers dela Conquesta, per part de la regina Violant d’Hongria: «Perla Marede Déu del Lledó, sant Jaume i sant Cristòfol. Fadrell.»